NO CALEN COMENTARIS

Article de Quim Curbet al Diari de Girona del dia 13 de maig de 2009


BARRETADESmagatzems d´idees

QUIM CURBET

Hi ha qui encara pensa en les biblioteques com a magatzems de llibres, amb llargs passadissos polsosos, només habitats per estranys éssers rosegadors de volums resclosits.

Els bibliotecaris i les bibliotecàries d'aquest país ja fa temps que han comprès que el seu paper en la societat és un altre. Les biblioteques han passat a ser indrets concorreguts i bulliciosos, on es llegeix però també s'estudia, s'escolta música i s'accedeix a la xarxa a través d'ordinadors.

André Malraux deia que els homes quan no construeixen biblioteques, construeixen cementiris. Al llarg del segle XX, en el qual ell va viure, es construïren més cementiris que biblioteques i aquesta lliçó de la història a hores d'ara ja l'hauríem de tenir apresa. Ara, d'Anglaterra, ens arriba un exemple a seguir, ens ho ha explicat un italià, Sergio Dogliani, que ha estat el responsable d'un canvi substancial en la política de construcció de biblioteques en l'àrea del gran Londres.

Es tracta de fer tot això que els nostres bibliotecaris ja intueixen que han de fer, però a més es tracta de fer-ho en l'indret adequat. Les biblioteques han d'estar obertes en horaris compatibles amb la gent que n'ha de fer ús i a més han d'estar ubicades allà on la gent passa i no en racons obscurs i allunyats del brogit diari de la vida. Sota la marca d'IdeaStore, aquests equipaments culturals londinencs han multiplicat per quatre els seus usuaris. Per entendre'ns: és com si de cop i volta El Corte Inglés hagués comprès que per fer negoci havien de posar botiga a la plaça de Catalunya.

Evidentment, les empreses privades tot això ja fa temps que ho saben, són els polítics del nostre país els que encara no han entès que la rendibilitat social d'aquesta mena d'equipaments culturals pot ser més alta fins i tot que determinades accions industrials o ?subvencions, perquè aquestes -les culturals- segur que no són mai a fons perdut. Parafrasejant aquell proverbi africà que diu que "cada vell que mor és una biblioteca que es crema", aquí podríem dir que "cada biblioteca infrautilitzada és un bocí de futur que desapareix".