Tenim una nova lectura per aquest mes de novembre:
Sobre l'autor:
Bohumil Hrabal(Brno,1914– Praga, 1997)
Un dels escriptors txecs amb més renom del segle XX, juntament amb Milan Kundera, Karel Capek i Jaroslav Hasek.
Va néixer a la ciutat morava de Brno i més tard es van traslladar a Nymburk amb la seva família, on el seu padrastre era el gerent d’una fàbrica de cervesa. Estudià dret a la Universitat Carolina de Praga, però mai va exercí, i va dedicar-se plenament a l’escriptura. Va treballar en feines molt diverses, sovint font d’inspiració dels seus relats: viatjant de comerç, ferroviari (Trens rigorosament vigilats, 1965), trinxador de paper vell (Els sofriments del vell Werther) o oficionista.
Hrabal comença a publicar el 1963, Perlas en el fondo, si bé a partir del 1968 (després de la primavera de Praga i amb la reocupació soviètica) hom li prohibí publicar fins l’any 1975*. Altres llibres importants que va publicar van ser: Yo he servido a la reina de Inglaterra (1971) i Bodas en casa (1990).
El seu estil és directe i aparentment desendreçat. Els gats i la cervesa són elements recurrents en la seva obra. El món que retrata a les seves obres sovint és trist. Els seus personatges, quotidians i, sovint, marginals, són dèbils, ingenus, purs i, a vegades, massa colpejats per la vida.
Morí en caure d’una finestra del cinquè pis d’un hospital de Praga mentre provava d’alimentar coloms. Cal fer notar, però, que el suïcidi per salt des d’un cinquè pis apareix a més d’un dels seus llibres.
*És de destacar que quan el règim va abolir la llibertat dels txecs, fins i tot, la cultural, a Hrabal no el podien culpar de cap acte subversiu perquè mai s’havia posat en el món polític. El que van fer va ser fer-li una entrevista, que posteriorment van manipular, i la van publicar com si hagués parlat molt favorablement del règim. Hi va haver un gran escàndol i els contraris al règim van cremar tots els seus llibres.
Sobre el llibre:
LA PETITA CIUTAT ON ES VA ATURAR EL TEMPSNarra la història d’una família petitburgesa en una petita ciutat txeca que veu passar els alemanys i després els russos, que acaben definitivament amb el seu estil de vida, els balls, els cants i l’alegria de viure. La vida s’atura i el poble queda en una trista apatia.
Hrabal fa parlar al fill del protagonista, una infància de sotmetiment, pors i il·lusions molt ben escrita. No acaba d’entendre la vida adulta però la jutja.
El llibre de Hrabal ens transmet un ambient de classes molt diferenciades, d’ordre autoritari en les relacions, de vides senzilles, la principal distracció de les quals és la cervesa i les festes.
El nen aprova la vida del seu oncle, un capsigrany i bebedor, i no enten la vida del seu pare, home equilibrat, complidor del seu deure, però sovint irat i malhumorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada