TROBADA AMB EL GRUP DE LECTURA

Demà, 29 de novembre, a les 9 h. del vespre, ens tornarem a reunir els membres del Grup de Lectura per comentar l'obra de Miquel Martín, Cabells de Medusa.

AUTOR: 

Neix a Begur l'any 1969. És llicenciat en Filosofia i professor d'anglès. Imparteix taller d'escriptura creativa i coordina diversos clubs de lectura. Col.labora en premsa i ràdio. És soci de l'associació d'escriptors en llengua catalana. 

Amb només 23 anys va guanyar els premis Joan Fuster de narrativa i el solstici, als quals van seguir, entre d'altres, el Manuel de Pedrolo o el Calassanç.

Ha publicat Hi ha amors que maten (Columna, 1996), L'Estratègia de la gallina (Columna, 2001), finalista del premi Ramon Llull, Cabells de medusa (CCG Edicions, 2007), premi Romà Comamala, i Dictadors de butxaca (Prosa, 2007), premi Maspons i Safont d'humor i sàtira. 

És el creador del personatge de la Reparada, una escriptora de comarques, mare soltera i lluitadora de les causes perdudes, que ha engrescat molts lectors "gràcies a la seva barreja d'humor, sensibilitat i mala bava", segons ha dit la crítica.    

  

LLIBRE: 

Llibre escrit l’estiu de 2004, que combina el dietari amb el relat i la llegenda, en el que l’autor vol deixar constància del seu entorn (Begur), dels costums, de la parla (salat) i d’aquelles coses que amb el pas dels temps es van perdent,  i que posa de relleu el procés de descoberta i de creació literària.

La novel·la ens situa al s. XIX en una època en què el s corallers de Begur viatjaven amb les seves barques cap a terres llunyanes per descobrir nous móns  d’on extreure el corall. Tot i que l’argument ens ho pot fer pensar, no és pas un llibre d’aventures o d’intriga. El llibre està escrit en forma de diari personal. La protagonista, una escriptora que busca confirmar una història familiar que ha anat  passant  de generació en generació, ens anirà explicant tot el procés per descobrir tota la veritat i com intentarà fer-ne un relat. 

L’autor s’ha abocat en la protagonista  i a través d’ella  manifesta tot el que sent envers el món literari. 

És important destacar la manera en què s’expressa l’autor, en un català propi del seu territori. Denuncia el català neutre, propi d’oficionista, que fem servir massa sovint, sobretot alhora d’escriure.