T'IMAGINES LA VIDA SENSE ELL?

Demà dijous, dia 28 de febrer, trobada mensual amb el Grup de Lectura "El Petit Príncep", amb el comentari de l'obra d'Isabel Clara Simó, T'imagines la vida sense ell? Una obra commovedora que produeix en el lector una barreja d'angoixa i de tristesa però, a la vegada, de ràbia i d'impotència.

Sobre l'autor:

Neix a Alcoi l'any 1943. Es llicencia en Filosofia a la Universitat de València, on coneix els primers grups nacionalistes. Es dedica a l'ensenyament, primer a Bunyol (Altiplà de Requena) i després a Figueres.

L'any 1968 es casa amb el periodista Xavier Dalfó, fundador de la revista Canigó. A Figueres neixen dos dels seus fills. Des de l'any 1972 fins al 1983 estudia la carrera de periodisme. L'any 1973 tota la família es trasllada a viure a Barcelona on neix una altra filla de l'escriptora.

De catedràtica d'institut passa a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. Mentrestant es doctora en Filologia Romànica. 

És autora de diversos reculls de narracions, entre els quals destaquen És quan miro que hi veig clar (1979), Premi Víctor Català; Històries perverses (1992), guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or 1993; Dones (1997).

Els personatges de les seves novel.les, igual que els dels contes, són complexos i mantenen relacions conflictives. 

D'entre les seves novel.les destaquen: T'estimo Marta (1986), novel.la psicològica; Els ulls de Clícide (1990); La Nati (1991), amb un rerefons de crítica social; La Salvatge (1993), Premi Sant Jordi; T'imagines la vida sense ell? (2000), entre moltes altres.

L'any 1999 rep la Creu de Sant Jordi. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Sobre el llibre:

Novel.la realista sobre el maltracta psicològic d'un home cap a la seva dona, amb especial incidència en la indefensió de la víctima i l'aïllament social que li comporta. A partir d'aquesta circumstància es desenvolupa el tema central de l'obra: l'odi dirigit cap al seu marit.

El nucli central dels personatges el formen dues parelles situades en diferents coordenades tempoespacials. la primera formada per la Mercè, que escriu un diari i en Ricard, el seu marit. La Mercè i en Ricard són els pares d'en Mateu, i l'Agnès és la seva dona. En Mateu i l'Agnès son la parella que reviuen la situació succeïda trenta anys abans a través del dietari escrit per la Mercè.

S'observa una gran riquesa de lèxic i adjectivació, a més d'estructurar la novel.la en dos plans ben concrets: un d'actual, focalitzat sobre el fill d'una dona maltractada i la seva parella i un de diferent, el diari de la mare, la protagonista de l'obra, que explica el maltractament constant que sofreix per culpa del seu marit.

El fill de la Mercè descobreix el dietari quan la seva mare ja és morta. Alhora que llegim el dietari també llegim els pensaments del fill sobre la seva vida personal i sobre el que està descobrint referent a la seva mare. És important tenir en compte com el fill, sent un home, veu la història de la seva mare en contrast amb el punt de vista femení d'una dona d'abans. La seva manera de pensar va evolucionant a mesura que va llegint la història. Una història que, per desgràcia, continua vigent a la nostra societat.