Sobre l'autora:
Filla de pares ucraïnesos, va néixer l'any 1946 a Kiel (Alemanya) en un camp de refugiats. Quan ella tenia un any la seva família es va traslladar a Anglaterra on va viure a diferents poblacions.
Des de molt petita va començar a agradar-li la poesia. Quan va començar a estudiar filosofia a la Universitat es va interessar pels poetes metafísics, sobretot Chaucer i també, Shakespeare. No li interessava la novel.la, excepte la literatura irlandesa, sobretot W.B. Yeats i James Joyce.
La seva llarga carrera com a escriptora inèdita va durar uns 50 anys, fins que l'any 2005 va arribar al final d'aquesta etapa amb la publicació de la seva primera novel.la La petita història dels tractors en ucraïnès, la qual va tenir molt d'èxit i ha estat traduïda a 29 idiomes.
Sobre la novel.la:
Riure per no plorar és el que farem segurament quan llegim aquesta novel.la. Marina Lewycka utilitza l'humor àcid per a retratar situacions tràgiques de la vida. En aquesta ocasió ha escollit parlar-nos del tractament que reben els immigrants en societats anomenades desenvolupades, de l'explotació esclavista dels temporers estrangers.
L'acció s'emmarca en un idíl.lic i amplíssim camp anglès, al comtat de Kent, a la costa meridional anglesa, que acull dues diminutes rulots: una d'homes i una de dones, i nou collidors de maduixes, polonesos, ucraïnesos, xinesos..., personatges nòmades que captives al lector. Les condicions laborals d'aquests treballadors, així com el tracte que reben per part dels patrons, són ben degradants. Encara que ho pugui semblar, aquesta no és pas una història trista, tracta de la divertida aventura d'aquests treballadors, la seva vida i les peripècies que passen. Tots treballen a l'espera d'uns estudis, d'una feina més digne o d'un sou per tornar al seu país.
Sota condicions pèssimes i deplorables saben aprofitar cada minut que tenen, gaudir-ne al màxim i transmetre una alegria incomprensible donades les circumstàncies.
La intenció d'aquesta novel.la no és només la de provocar-nos un tip de riure sinó de fer-nos reflexionar. Ens fa adonar de fins a quin punt som capaços de fer el ridícul per estalviar un cèntim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada